Noms

Avui m’he endut tota una sorpresa. Tampoc vull exagerar perquè sóc dels que quan s’hi posen, s’hi posen, i tampoc no n’hi ha per tant, soposo, però és que em fa sentir una mescla d’estupor i orgullet particular- una paraula que poso en diminutiu perquè no m’acaba d’agradar del tot.

Tornavem de passar francament una molt bona tarda amb la Sarah, primer al cine en sessió de migdia – que evidentment estavem quasi sols – i després un passeig pel parc de la Ciutadella, descobrint-ne racons estranys que no coneixiem, i encants nous. Tot plegat força inspirador, i no menys després de sortir del cine, que quan la peli és mig bona té aquest estrany poder de fer-te sentir tot especial, diferent. A última hora, havíem quedat de trobar-nos amb la Lisa i el Jordi i la Irene i l’Alberto per prendre algo  per Sant Martí i de pas veure’ns les cares per variar, tot i que aquesta vegada teniem una excusa espectacular i es que els Mesa – la Irene i l’Alberto – estan esperant un nene.

Heh, si ja quan ens ho van dir mesos enrera em vaig posar en plan raro – molt alegre però alhora incrèdul, al cap i a la fi crec que ningú de nosaltres s’esperava el notición – avui, quan li he preguntat al Alberto si havien decidit el nom del nen (perquè serà nen) i la Irene ha tret un pitet que deia ‘Eloi’, la veritat és que m’he quedat bastant de pedra i imagino que hauré fet cara de tonto un rato. En fi, em fa una mica de vergonya donar-li més voltes al tema, perquè per aquestes coses sóc bastant burro. Ho deixarem en que la cosa, a més de ser totalment inesperat, m’ha fet la seva gràcia. En fi, una sorpresa de diumenge, que encara ara em fa somriure. Bé, més que una sorpresa.

~ per Eloi a Juliol 13, 2008.