Gilroy, all right
Dies enrera, una conversa intrascendent amb uns coneguts americans em va revelar dos fets que van ampliar un xic els meus coneixements de geografia i la meva capacitat per creure en el món paranormal. Em van explicar que en un racó de Califòrnia hi ha un poblet que s’anomena Gilroy. I en segon lloc, em van parlar del curiós festival que s’hi cel·lebra.
Resulta que la bonica localitat de Gilroy té la peculiaritat, segons em comenten, d’emanar una flaire quan t’hi acostes en cotxe. Sí, com aquí hi ha pobles que tenen la fàbrica local que fa una pudor d’escàndol, allà, quan t’hi acostes per la carretera t’envaeix els narius una olor de….d’all! I es que sí, segons em diuen, que no m’he molestat a comprovar-ho, Gilroy es el primer productor d’all d’Estats Units (país on tinc comprovat, per cert, que la gent menja molt d’all).
Doncs bé, entre una cosa i l’altra, a ningú li hauria d’estranyar que el festival de Gilroy sigui la festa de l’all. Heh, la veritat és que sembla mig d’acudit, però es veritat. Durant el festival pel que em comenten es munten una mica de tot, concerts, activitats per nens, tallers…tot al voltant del cap d’all, que es el protagonista. I evidentment, tampoc falten per tot arreu les especialitats culinàries fetes amb quantitats generoses d’all (qui ha dit chicken kiev?) i la millor recepta del festival. Amb tota aquesta veneració i culte a la liliàcia mare de l’all i oli, tots ens podem imaginar el caliu i germandat que es deu establir a Gilroy aquells dies. El que, al menys jo no m’imaginava, era que per acabar-ho d’adobar, la festa acaba amb l’el·lecció de la Miss Gilroy Garlic!! Heh, sí senyor, la noia més popular del poble, segur. Bé, tot plegat una mica de conya sense malicia sobre els americans, però…uhm…si mai acabem anant amb la Sarah a visitar Estats Units i passem per Califòrnia en les dates assenyalades…Bé, ens haurem de fer un petó de despedida abans d’assaltar la capital de l’all.
Deixa un comentari