Preparatius
Només una entrada ràpida per anunciar que desapareixeré durant alguns dies. Anem a Portugal amb la Sarah i em fa una il·lusió terrible. A jutjar per les papallones que duc a la panxa, un diria que me’n vaig a Kualalumpur o algún lloc molt llunyà. Suposo que tindrà una mica a veure amb que cel·lebrarem el primer aniversari del nostre casament i vulguis que no fa gràcia, però hi ha alguna altra cosa, sedimentada, poc visible, camaleònica, que és la que em fa tenir unes expectatives molt grans. També hi ajuda que vaig perdre la vergonya i vaig assaltar uns veïns portuguesos perque ens recomanessin algunes d’aquelles coses que no apareixen a les guies de Portugal, amb resultats esplèndids (ens van escriure una carta amb tot de bars, restaurants, i racons interessants de Lisboa i Oporto). Uhm, una mica de tot suposo, i si bé segurament hi ha factors semi-ocults, imagino que el que més pesa al cap i a la fi es la sensació que ens farem un homenatge en indrets desconeguts – que ja tocava – i ens deixarem abraçar durant alguns dies per l’inesperat, per l’amor i per l’esperit del sol.
Deixa un comentari