Digue’m com utilitzes Google i et diré com n’estàs de grillat

•gener 24, 2011 • 1 comentari

M’he descobert buscant això aquesta tarda mentre buscava algun lloc on pugui comprar bosses de plàstic per reciclar pels gats. Com la Shelley o l’escriptor amateur que sent un calfred al mirar a la pantalla i exclamar-se: “he creat un monstre!”, immediatament m’he posat a riure i no he pogut evitar fer aquest post escatològic.

A place called home

•Novembre 18, 2010 • 2 comentaris

Avui, mirant enrera.

30 passes pel gòtic

•Novembre 15, 2010 • Feu un comentari

Ja em començava a preocupar de lo xungo que es això de tenir 30 anys, després d’una sèrie de catastròfiques desditxes que millor l’estalvio d’explicar aquí, quan finalment vam anar ahir a fer l’activitat que m’havien regalat els amics. Coneixent-me, sabrien que m’agradaria escoltar antigues llegendes de la meva ciutat i de pas visitar alguns racons desconeguts i descobrir una Barcelona que m’era (i és) totalment  inèdita.

Pels que en vulguin més informació, perquè la veritat que val molt la pena, poden la pàgina dels organitzadors d’aquesta activitat, que dura unes dues hores i que destaca per dues raons: 1) està molt ben muntat i es nota la cura en la preparació(els llocs i triats i l’ordre del circuit son força bons) i l’organització (vas amb un petit receptor, de manera que pots escoltar el que diu el guia mentre vas al teu rollo a uns metres de distància). 2) L’interès dels organitzadors, que francament destaca per la frescor i et fa sentir que fas alguna cosa força diferent del que al cap i a la fi t’esperaves o et temies.

Tot plegat, el que més crida l’atenció es la força de les llegendes i dels mites alguns dels quals coneixem des de petits però oblidem, i redescobrim, sorpresos, amb una inesperada maniobra de cabotatge per dos costes oposades. La màgia que es respira, la cartografia desapareguda i potser imaginària de la barcelona dels temps. I perquè no, antics somnis de tenebres que es tornen a aparèixer i que demanen que no se’ls oblidi.

 

 

Parabolaboral

•Setembre 30, 2010 • Feu un comentari

Que quina vaga? Va ser tal l’èxit de la vaga, que cap medi la va cobrir per falta d’efectius. Que quina vaga?

back to pulp

•Juliol 28, 2010 • Feu un comentari

Bé després d’una petita pausa -hrm- aquí estic. Em temo que no faig un retorn sonat, esbombant una notícia sonada com ara que existeix una conspiració sueca digne de la cope per establir vincles directes entre la sardana i els dolents, dolents de les novel·les d’en Larsson. Però no, només escric perquè puc, després d’un any que s’ha fet llarg però que per fi s’ha acabat, en certa forma. I de pas, anunciar que allò que vaig dir fa mooolt de temps, per fi he trobat l’excusa de fer-ho. Està en una altra dimensió, per allò de mantenir les coses desendreçades, però els interessants en llegir alguna cosa lleugera i estranya, endavant, potser us agrada.

Actualització: sóc una mica impresentable i entre una cosa i l’altra la cosa ha quedat aparcada sine danone. El iogur de pulp haurà d’esperar.  😦

*.*

•Mai 24, 2010 • 2 comentaris

El post inevitable, suposo. Vet aquí un gat, vet aquí un gos…

Barroc, ferro i foc

•Abril 15, 2010 • Feu un comentari

Tristan l’Hermite, per boca de Gerard Genette a l’article El oro cae bajo el hierro, del llibre Figuras que l’altre dia vaig llegir i que francament em va agradar força. Mostro aquest fragment perquè imagino que com que això es més vell que l’anar a peu, no em caurà cap puro. Vitralls per escrit.